S / sŭpĕrexsulto
verb intransitive

sŭpĕrexsulto

2nd PP sŭpĕr-exsultāre · conj. 1st
to leap up; exult greatly
to leap up, exult greatly, Symm. Ep. 5, 92; Cassiod. Complex. ad Ep. Jacob. 5.